Antics Alumnes Associats Casp

En la reunió de la junta directiva celebrada el passat 13 de desembre de 2021, es recorda que el ‘Col·legi Jesuïtes Casp – Sagrat Cor de Jesús’ s'ha posicionat des de ja fa molts anys al costat del país i la seva llengua, defensant sempre la seva catalanitat i l'ús del català com a idioma troncal d'impartició de coneixement i de formació de persones. Com a exemples, ja als anys 70 es va optar, per acord del claustre, per l’ús del català com a llengua vehicular al batxillerat. També als anys 80 Casp va incorporar de forma pionera una doble línia d’ensenyament, a més d'en castellà, apostant per seccions on tot s’impartia en català. Des de l'Associació d’Antics Alumnes de Casp som ferms defensors de la llengua que ens han anat inculcant professors de totes les etapes i en totes les generacions i ens posicionem a favor de tot allò que l’escola ens ha ensenyat, a favor del català com a llengua troncal d’ensenyament a les escoles. Una llengua que, amb dades a la mà, està

Sònia Ortega Perán  Antiga Alumna de Casp. Promoció 1978-1979.  Actualment professora de Casp. Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de 2019 Hi deu haver tants nocturns de Casp com promocions. La meva fou la segona del BUP. El director era l’Ignasi Salat. Intentava conduir un grup de professors tant extraordinaris com peculiars, els tres tenors (Campàs, Beltrán i Gómez), les tres dives (Anna Uceta, Bibi Indurain i Rosa Trias), en Pepe Abizanda, en Xavi Martínez, en Jordi Vallés, en Gustavo Vega, en Rafael Garcia Villena, en Ignasi Laguna, en Pepe Sánchez de Ocaña i en Juan Roldán. No vàrem tenir professor de català fins a COU i era optatiu! La majoria eren grans professors i professores, algun són encara amics meus. De tot ells l’autèntic mestre era l’Arturo Ruíz tot saviesa i amabilitat. Les seves classes eren un plaer, un bàlsam després de 8 hores de treball a la fàbrica o a l’oficina. La major part de nosaltres estudiaven nocturn i treballavem.

Per Griselda Serra Antiga Alumna. Promoció 1982 Article escrit a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de 2019 Pertanyo a la primera generació de noies que van entrar a fer primer de BUP l’any 1978. Per tant, la meva estada a Casp va ser tota una experiència. A més vam ser la generació del centenari de l’escola, doncs vam acabar els nostres estudis l’any 1982. El primer que recordo de la meva entrada a Casp és el Saló vermell (ara la Sala Torelló), on en Cesc Peris S.I. ens va fer una xerrada dirigides a totes les noies que havíem superat la prova d’accés. En total érem 30 alumnes, noies que ens van repartir en quatre classes diferents. Érem set o vuit noies en classes de 35 alumnes i, per tant, estàvem en clara minoria. Ara bé, ben aviat ens vam fer notar. Segurament no ho havien previst o potser no hi va haver ningú que pensés amb ulls de dona, però la nostra primera sorpresa va ser que a Casp no hi havia vestuaris per a noies. La gimnàstica la fèiem per separat i les

Per Cristina Lanau Antiga Alumna. Promoció 1981 Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de Casp l'any 2019 Em demanen que escrigui sobre els meus records, vivències de Casp i el primer que em ve al cap és quan, a l’entrar-hi, em van demanar si volia estudiar en català o en castellà. No entenia res. Podia triar! Em vaig posar a plorar i vaig triar el català. Recordo en Raimon Algueró i els seus amics insectes a Espot. Al Francesc Peris detingut per la Guàrdia Civil perquè havíem fet nit a un refugi dels seus en comptes d'ocupar el dels civils no guàrdies que, val a dir, eren una cort de porcs. La baixada amb plàstics per la neu que hi havia a prop del refugi. I un gos negre, feliç, que corria prop nostre. Recordo l’atletisme dels dissabtes al matí fins que el meu cos va dir prou a causa d’una al·lèrgia a l’adob de l’herba de l’estadi del Serrahima. En Ventura, en Robert, la Bibi, la Rosa i l’Helena i el seu diedre. I tants d’altres mestres! Record

Per Carles Bruna Floris Antic Alumne. Promoció 1965 Professor de Casp (De 1971 a 2011) Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de 2019  Fa poques setmanes que he fet 70 anys. D’aquests, 48 els he passat a Casp, 8 com alumne i 40 com a professor, tutor o coordinador de l’antic COU o de l’actual batxillerat. Quan era alumne Casp era per a mi el col·legi i va passar a ser l'escola quan en vaig ser professor. El canvi de nom és significatiu doncs es tractaven per a mi de mons molt diferents. Dels vuit anys com alumne no en conservo gaire bon record. De fet recordo que quan era festa evitava passar per davant del col·legi, no fos cas que m'hi pogués trobar algú. Corrien els darrers anys de la dècada dels anys 50 i primers dels anys 60 i el col·legi no deixava de ser un reflex de l’època que vivíem, en ple franquisme. Els meus records són en blanc i negre excepte el color verd de les parets del col·legi. Tot i així en conservo alguns d’entranyables: el

L'assemblea de l'associació del passat 16 de juny ha renovat la junta directiva amb continuïtat en el tarannà, i ambició en els objectius: volem aportar més valor als associats, més serveis als antics alumnes, i ser més socials per a la comunitat de Casp El passat dia 16 de juny va prendre possessió la nova junta de l’Associació d’Antics Alumnes de Casp , un equip de persones que porta l’escola al cor i que creu en el sentiment de pertinença al Col·legi com la força primordial que ens permetrà desenvolupar tota la feina que volem aportar a l’associació. Volem que segueixi sent una eina per donar servei als associats i als antics alumnes, però també a tota la comunitat de l’escola que, per un motiu o altre, comparteix aquest sentiment tan profund. Perquè tenim molt clar que és la comunitat la que ens fa ser qui volem ser. I per això l’actual mandat busca reforçar-ne el lligam. Tinc l’honor de presidir aquesta nova junta que pretén ser de continuïtat en el tarannà i ambiciosa en