Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

El premi Gabriel Ferrater 2009, per un professor de Casp

Un home, al final dels seus dies, es pregunta i pregunta -a la gent que estima- què ha estat la seva vida. El nou llibre del poeta i professor de Casp, Albert Balasch, és una lectura particular del Rei Lear estructurat en forma de tragèdia grega, això és, amb els seus capítols, els seus estàsims, un pròleg i un èxode. La caça de l’home són 500 versos estructurats en dístics, un octosíl•lab i un decasíl•lab que persegueixen una resposta. Aquesta obra fou publicada el passat octubre i obtingué el premi Gabriel Ferrater 2009, el més ben dotat en poesia.

L'última baula d’una cadena

La família Feliu, molt vinculada a l'escola, ha presentat el llibre "L'última baula d'una cadena" en el que filles i espòs expliquen les seves reflexions i vivències al voltant de la malaltia que pateix la Montse. No amagar el cap sota l’ala. Donar una resposta global, en família, al desconcert que provoca la malaltia mental severa quan apareix en un dels membres de la família. La Montse, professora de Casp, va anar perdent poc a poc la capacitat d’ocupar-se de les seves obligacions de mare i d’esposa. Va ser un procés lent, dolorós, que cadascuna de les filles -la Maria, la Roser i la Núria- , d’edats diferents, van anar vivint amb ritmes diferents. El pare, en tot aquest temps, ha intentat protegir-les i ha tractat de suplir totes les mancances que suposa tenir una mare ingressada, una mare que viu una realitat diferent i que actualment no pot seguir el dia a dia de les seves filles. Per al pare i les filles, la Montse continua sent l’esposa i la mare. L’esti

La lectura no necessita apologies

Des d'un manual de tecnologia fins a Incerta Glòria , de Joan Sales, llegir és una, sinó, l'eina imprescindible per a entendre allò que altres ens han volgut deixar. Qui pot negar el poder de la lectura? Llegim anant amb el metro. I quantes vegades hom no s'ha adormit, essent l'última cosa que ha vist les lletres d'un llibre? Llegir és un acte inextricable del coneixement -per algun motiu es considera l'inici de la Història l'aparició de l'escriptura-; i és aquí on les institucions educatives tenen l'obligació de preservar la seva importància. Com a formadora de la futura societat, l'escola -com a concepte- oblida que la seva autoritat no sorgeix d'ella mateixa, sinó del saber; ergo, del saber; i per entendre'l, hom ha de saber llegir. En una societat globalitzada i cada vegada més sofisticada i sensible -tecnològicament parlant-, llegir és més important que mai: s'ha de saber llegir entrelínies i s'han de tenir uns coneixements