dimecres, 6 d’abril de 2011

L'excel·lència com a ofici


Com tots bé sabem, d'aquesta escola n'han sortit grans personalitats. I no només utilitzem "grans" referint-nos a famoses, o influents, o erudites, sinó que també ens referim a gent que des de les seves posicions discretes s'ha diferenciat del sector aportant coses noves a feines que aparentment tenen poc marge d'innovació. Aquesta gent que s'ha construït sòlidament sobre uns pilars propis ens hauria de fer sentir tan orgullosos de la nostra escola com tots aquells noms mediàtics dels que tots acabem parlant.
Un d'aquests casos és el de l'ex-alumne que ara ens ocupa: en Ricard Rovirosa. Va triar un camp difícil, és pianista, i en un sector en el que pràcticament no hi queda res per innovar com és el de la música clàssica. Tot i així va despuntar de ben jove i el seu ascens no fa més que accelerar. En l'últim lustre ha aconseguit nombrosos premis, beques, master classes i concerts per tot Anglaterra i Espanya i no només ho ha fet gràcies a una depuradíssima tècnica com el cèlebre "Lang Lang" sinó que, com ja ho va fer Alícia de Larrocha, despunta donant ànima a allò que toca. Ho ha fet, i ho està fent, a través de viure i fer viure l'essència d'èpoques i llocs ja desapareguts amb la humilitat d'algú que creu no ser més que un catalitzador entre el compositor i tu. Ricard Rovirosa és un nom que a molts encara no us sonarà, però amaga a una persona de qui, si la sentíssiu tocar, us sentirieu extranyament orgullosos.
Jo vaig tenir la sort de sentir un concert seu el passat dissabte 19 de març al Casal del Metge de Barcelona, on durant més de 90 minuts ens va ensenyar qui eren Mozart, Liszt, Falla i Chopin i per què ocupen un lloc destacat en el firmament musical. Només em queda desitjar que, als molts que encara no el coneixeu, us quedi poc per fer-ho.

Sergi Clavell Pi-Sunyer
Promoció 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada