“Et diria, Casp, que el teu record serà d’una tendresa absoluta. També de respecte, és clar. Qui sap, potser és aquí on rau el teu misteri, en aquesta barreja. En la línia que separa allò dolç amb allò que imposa. Et diria que marxem, i que marxem diferents. Que marxem més tendres però alhora més exigents: amb el món i fins i tot amb nosaltres mateixos.”
Amb aquestes paraules iniciava el seu discurs una de les nostres delegades de la promoció a la festa de l’Orla de la promoció 2016. Durant tota la tarda van ser-hi presents, com s’expressa en aquestes paraules, molts sentiments diversos i fins i tot contradictoris. Estem contents d’anar-nos-en, de deixar el niu i començar una nova etapa, de fer un pas més en el viatge cap a la nostra maduresa. Estem feliços de ser quasi bé adults. Però també estem tristos. Tristos perquè deixem l’escola, Casp, i amb ella tot el que ha significat. Els amics que eren, que són i que seran. El primer dia en què vam mirar per l’ocular d'un microscopi i el dia en què un examen ens va fer plorar. Qui ens enfada amb normatives centenàries i qui ens sorprèn amb professors que engresquen. La seguretat d’un amic de sempre i l’emoció d’un company nou. La nostra escola, qui ha construït l’inici dels nostres projectes vitals, qui ens ha instruït, forjat el caràcter i ensenyat a ser crítics. Ens graduem i marxem. La nostra promoció, com han fet moltíssimes abans i seguiran fent altres en els anys que han de venir, se separa. Els nostres camins des d’avui i per tota la vida comencen a divergir. Però, afortunadament, seguirem units per sempre sent antics alumnes de Casp. Un vincle vitalici que reforçament amb goig i orgull.
Rita-Sara Alonso, Ana Pascual, Roger Rigol, Bernat Rovira
Delegades i delegats de la promoció 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada