Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix
i en veu molt baixa el nom de cada cosa,
mastegant els mots amb molta cura,
per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians,
per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment,
una tendresa que s’empara de tot;
potser un somriure inesperat en una cantonada.
Miquel Martí i Pol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada