Un any sense en Raimon

Hi ha persones que malgrat no estar físicament amb nosaltres, ens acompanyen per sempre, ja que formen part de tots els qui vam tenir el plaer de conèixer-la. El pare Raimon Algueró S.I., el nostre estimat Raimon, segueix al cor de molts dels antics alumnes de Casp que vam poder gaudir de la seva companyia i estimació. 

Ja fa un any que ens va deixar i el proper dimarts 24 d'abril el recordarem en una eucaristia que tindrà lloc a les 20 hores a l'Esglèsia de Casp. Tots els antics alumnes de Casp esteu convidats a venir i a participar. 

Des del blog d'Antics Alumnes hem volgut recordar-lo amb una imatge simple, una fotografia realitzada a dalt d'un dels centenars de cims que va pujar. I és que la muntanya era una de les grans passions del Raimon i així ens ho va transmetre i en molts casos contagiar durant tots els seus anys a Casp. 

Raimon Algueró va néixer a Barcelona el dia de la Mercè del 1931 i va estudiar als Jesuïtes de Sant Ignasi, a Sarrià. Va fer el noviciat al Monestir de Veruela, a l'Aragó i el mestret a l'escola de Nostra Senyora de Montesión, a Palma de Mallorca. Precisament, en el darrer congrés espanyol d'antics alumnes d'escoles jesuïtes que es va celebrar a Palma de Mallorca, en Raimon va poder retrobar-se amb alguns dels alumnes que havia tingut durant la seva etapa a Montesión, d'on en guardava un gran record.

Després va tornar a Barcelona, a Casp, on ha marcat una època i també romandrà al cor de tots els alumnes que han passat per l'escola. Referent per als qui hem estudiat a Casp en els darrers 50 anys, en Raimon ha deixat empremta a generacions de moltes famílies, batejant els més petits, casant a moltes parelles, acompanyant i guiant a la vida, en els moments més alegres, intensos i també al final, en els instants més colpidors. A Casp també va ser, fins al darrer moment, consiliari de l'Associació d'Antics Alumnes, als que ha guiat espiritualment i ha acompanyant a congressos i assemblees per tot el territori sempre que ha pogut.

Amant de la muntanya, de la mar, la fotografia i, també, de les havaneres, cada estiu que podia s'escapava a l'Escala per escoltar-les. Català fins al moll de l'os, estimava aquesta terra com ningú i l'havia recorregut de nord a sud i des del mar fins el cim mes alt, fent Eucaristies als cims i banys a la platja amb la sortida del sol sempre que podia.

Raimon, et seguim portant al cor.