Antics Alumnes Associats Casp

Sònia Ortega Perán  Antiga Alumna de Casp. Promoció 1978-1979.  Actualment professora de Casp. Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de 2019 Hi deu haver tants nocturns de Casp com promocions. La meva fou la segona del BUP. El director era l’Ignasi Salat. Intentava conduir un grup de professors tant extraordinaris com peculiars, els tres tenors (Campàs, Beltrán i Gómez), les tres dives (Anna Uceta, Bibi Indurain i Rosa Trias), en Pepe Abizanda, en Xavi Martínez, en Jordi Vallés, en Gustavo Vega, en Rafael Garcia Villena, en Ignasi Laguna, en Pepe Sánchez de Ocaña i en Juan Roldán. No vàrem tenir professor de català fins a COU i era optatiu! La majoria eren grans professors i professores, algun són encara amics meus. De tot ells l’autèntic mestre era l’Arturo Ruíz tot saviesa i amabilitat. Les seves classes eren un plaer, un bàlsam després de 8 hores de treball a la fàbrica o a l’oficina. La major part de nosaltres estudiaven nocturn i treballavem.

Per Griselda Serra Antiga Alumna. Promoció 1982 Article escrit a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de 2019 Pertanyo a la primera generació de noies que van entrar a fer primer de BUP l’any 1978. Per tant, la meva estada a Casp va ser tota una experiència. A més vam ser la generació del centenari de l’escola, doncs vam acabar els nostres estudis l’any 1982. El primer que recordo de la meva entrada a Casp és el Saló vermell (ara la Sala Torelló), on en Cesc Peris S.I. ens va fer una xerrada dirigides a totes les noies que havíem superat la prova d’accés. En total érem 30 alumnes, noies que ens van repartir en quatre classes diferents. Érem set o vuit noies en classes de 35 alumnes i, per tant, estàvem en clara minoria. Ara bé, ben aviat ens vam fer notar. Segurament no ho havien previst o potser no hi va haver ningú que pensés amb ulls de dona, però la nostra primera sorpresa va ser que a Casp no hi havia vestuaris per a noies. La gimnàstica la fèiem per separat i les

Per Cristina Lanau Antiga Alumna. Promoció 1981 Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de Casp l'any 2019 Em demanen que escrigui sobre els meus records, vivències de Casp i el primer que em ve al cap és quan, a l’entrar-hi, em van demanar si volia estudiar en català o en castellà. No entenia res. Podia triar! Em vaig posar a plorar i vaig triar el català. Recordo en Raimon Algueró i els seus amics insectes a Espot. Al Francesc Peris detingut per la Guàrdia Civil perquè havíem fet nit a un refugi dels seus en comptes d'ocupar el dels civils no guàrdies que, val a dir, eren una cort de porcs. La baixada amb plàstics per la neu que hi havia a prop del refugi. I un gos negre, feliç, que corria prop nostre. Recordo l’atletisme dels dissabtes al matí fins que el meu cos va dir prou a causa d’una al·lèrgia a l’adob de l’herba de l’estadi del Serrahima. En Ventura, en Robert, la Bibi, la Rosa i l’Helena i el seu diedre. I tants d’altres mestres! Record

Per Carles Bruna Floris Antic Alumne. Promoció 1965 Professor de Casp (De 1971 a 2011) Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de 2019  Fa poques setmanes que he fet 70 anys. D’aquests, 48 els he passat a Casp, 8 com alumne i 40 com a professor, tutor o coordinador de l’antic COU o de l’actual batxillerat. Quan era alumne Casp era per a mi el col·legi i va passar a ser l'escola quan en vaig ser professor. El canvi de nom és significatiu doncs es tractaven per a mi de mons molt diferents. Dels vuit anys com alumne no en conservo gaire bon record. De fet recordo que quan era festa evitava passar per davant del col·legi, no fos cas que m'hi pogués trobar algú. Corrien els darrers anys de la dècada dels anys 50 i primers dels anys 60 i el col·legi no deixava de ser un reflex de l’època que vivíem, en ple franquisme. Els meus records són en blanc i negre excepte el color verd de les parets del col·legi. Tot i així en conservo alguns d’entranyables: el