Nocturn: qualsevol nit pot sortir el sol

Sònia Ortega Perán 

Antiga Alumna de Casp. Promoció 1978-1979.  Actualment professora de Casp.

Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de 2019

Hi deu haver tants nocturns de Casp com promocions. La meva fou la segona del BUP. El director era l’Ignasi Salat. Intentava conduir un grup de professors tant extraordinaris com peculiars, els tres tenors (Campàs, Beltrán i Gómez), les tres dives (Anna Uceta, Bibi Indurain i Rosa Trias), en Pepe Abizanda, en Xavi Martínez, en Jordi Vallés, en Gustavo Vega, en Rafael Garcia Villena, en Ignasi Laguna, en Pepe Sánchez de Ocaña i en Juan Roldán. No vàrem tenir professor de català fins a COU i era optatiu! La majoria eren grans professors i professores, algun són encara amics meus. De tot ells l’autèntic mestre era l’Arturo Ruíz tot saviesa i amabilitat. Les seves classes eren un plaer, un bàlsam després de 8 hores de treball a la fàbrica o a l’oficina.

La major part de nosaltres estudiaven nocturn i treballavem. Creiem que la cultura ens ajudaria a transformar el món. La llegenda deia que en el pati de l’escola els jesuïtes havien plantat cara als grisos seguint a uns joves alumnes que s’havien refugiat a Casp i que a les aules del nocturn es feien assemblees revolucionàries. La meva promoció ja no va viure fets tant intensos, però al 1981 vàrem fer una tancada contra la LOAPA (Ley Orgánica de Armonización del Proceso Automómico). Eren temps en que el compromís guanyava a l’equidistància.

Fèiem Nocturn no batxillerat! Personalment vaig aprendre molt. Desconeixia que entre ocells dissecats i calaveres de simis el currículum ocult aniria fent la seva feina. Una manera de treballar, una inquietud per saber… Sovint teníem la impressió de que érem clandestins, que l’estructura de l’escola ens ignorava. De fet el Nocturn era com una obra social per alguns. Nosaltres no ho veiem així. Com diu la litografia dels 25 anys que va fer el nostre poeta visual en Gustavo Vega “Estalla el árbol de la noche y las astillas son estrellas”.

La vida després em va tornar a Casp i al Nocturn com a professora durant uns anys. Allò sí que era atenció a la diversitat!. Els alumnes que treballaven eren cada vegada menys nombrosos, vàrem canviar el Kings per les 4 Encinas, el BUP pel Batxillerat i vaig viure amb tristor, al costat del Pepe Sánchez de Ocaña, el seu tancament.

Per mi Casp es molt més que el Nocturn, porto més de 40 anys vinculada d’una manera o altre a l’escola, però, com per a molt altres alumnes de totes les promocions del nocturn, “el Caspe” ens va permetre fer un gir al guió que el tardofranquisme ens havia escrit.