Passa al contingut principal

Records explicables i més enllà

Per Cristina Lanau
Antiga Alumna. Promoció 1981
Article publicat a la revista de l'Associació d'Antics Alumnes de Casp l'any 2019

Em demanen que escrigui sobre els meus records, vivències de Casp i el primer que em ve al cap és quan, a l’entrar-hi, em van demanar si volia estudiar en català o en castellà. No entenia res. Podia triar! Em vaig posar a plorar i vaig triar el català.

Recordo en Raimon Algueró i els seus amics insectes a Espot. Al Francesc Peris detingut per la Guàrdia Civil perquè havíem fet nit a un refugi dels seus en comptes d'ocupar el dels civils no guàrdies que, val a dir, eren una cort de porcs. La baixada amb plàstics per la neu que hi havia a prop del refugi. I un gos negre, feliç, que corria prop nostre.

Recordo l’atletisme dels dissabtes al matí fins que el meu cos va dir prou a causa d’una al·lèrgia a l’adob de l’herba de l’estadi del Serrahima. En Ventura, en Robert, la Bibi, la Rosa i l’Helena i el seu diedre. I tants d’altres mestres!

Recordo el neguit de tenir un mestre, i no saber com dirigir-me a ell: mestre, “profe”, senyor. "Digues-me Xavier", em va dir. Ho vaig rebre com un premi.


Recordo amb dolor el poc respecte que teníem al mestre Colomer i la primera bufetada que vaig estampar a un company de classe que no volia veure que allò era d'una terrible educació. Recordo haver-me enamorat, rigut i plorat, ballat i voleiat. Recordo i encara guardo moments amb Intermón, amb la venta de llibres per als alumnes des del menjador amb l’Aurelio Cruz. Recordo el “Sant Antoni gloriós, verge i màrtir” de l’amic que ens venia les llibretes i els bolígrafs. Recordo sardanes, la poesia d’en Gustavo i jugar a aquells cavalls forts que acabaren prohibint-nos. Recordo bàsquet, voleibol, futbol amb les Ben Bones i porto al cor l’hoquei patins. El taller de Teatre. La dèria per un despatx que fos nostre. L’arc de Sant Martí i els amics de debò perquè, sabeu què hi ha realment sota els set colors de l’arc?

Uns amics de 40 anys que encara duren amb sortides al teatre, al cinema, a sopar o a dinar; la música compartida, els llibres redescoberts, les cigarretes i les pizzes a mitges i unes ganes immenses d’encomanar felicitat. Tot això recordo i més. L’explicable i l’inexplicable.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog